Va ser el poeta dramaturg més important del segle XX. Als disset anys es va allistar a l'exèrcit republicà i va servir en el front de Lleida durant la Guerra Civil. Allí va escriure els seus primers treballs adreçats als companys. Després de la guerra es va veure obligat a fer el servei militar a Salamanca, on va entrar en contacte amb altres intel·lectuals catalans, com Enric Tormo. Quan va tornar a Barcelona va treballar com a gravador, l'ofici del seu difunt pare, i més tard es va dedicar a vendre llibres prohibits. En aquesta època, el poeta entra en contacte amb els ambients artístics de la ciutat, a on conèix dos dels artistes més significatius de l'avantguarda catalana, Josep Vicenç Foix i Joan Miró. És gràcies a la influència de J.V. Foix que Joan Brossa s'interessa per l'aspecte formal dels textos. Durant els anys seguents va anar treabllant en múltiples revistes amb altres artistes i poetes i també creant les seves propies obres literaries i poesia. No obstant, se centra més en la poesia catalana. A la dècada del 1900 va ser quan el poeta va ser més conegut i és a on museus nacionals li comencen a dedicar presentacions i exhibicions i se li atorguen diversos premis literaris i poètics.