FESTIVAL PANORAMIC ROCA UMBERT 2020
El passat dijous dia 14 d'octubre els alumnes de 2n de Batxillerat artístic de l'Institut Celestí Bellera vam realitzar una sortida a l'antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert situada a Granollers, a on vam poder observar i gaudir de tres exposicions del Festival Panoramic d'aquest mateix any 2020.
El Panoràmic, organitzat per Grisart (Escola Internacional de Fotografia), és una iniciativa d’Albert Gusi i Fidel Balaguer, que compta amb la col·laboració de Joan Fontcuberta i Laia Casanova, així com el compromís de l’Ajuntament de Granollers i Roca Umbert. La seva finalitat és visibilitzar la creació de les noves generacions que treballen entorn del cinema i la fotografia a través de l'emblemàtic espai de Roca Umbert. Aquesta quarta edició tracta sobre l'extimitat, com d'una cosa secreta pasa a ser personal i finalment esdevé a ser publica i viceversa.
Roca Umbert, és un antic espai industrial reconvertit ara en espai d'art o cultura a on el patrimoni i el públic es relacionen a través dels nous llengutages audiovisuals.
LAS MUERTES CHIQUITAS
Aquesta primera exposició que vam poder observar, de l’artista catalana Mireia Sallarès, exposada al festival panoramic de Roca Umbert aGranollers des del 15 d’octubre al 29 de novembre de 2020, tracte sobre pluralitats orgàsmiques. És a dir, sobre els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa, ...
Explica un projecte que l'artista catalana va iniciar al 2006 i durant quatre anys el va estar completant i construint fent un viatge per diferents estats de la república mexicana, acompanyada de la seva càmera i un rètol lluminós de neó que deia: Las muertes chiquitas. La terra –en aquest cas, la mexicana–, és el pòsit de les subjectivitats i les arrels, els conflictes i els desitjos. Els orgasmes –en aquest cas, els femenins–, compartits o solitaris, catàrtics o frustrats, representen un possible punt de partida per establir connexions entre el terreny públic i privat, entre l’eròtic i el polític. El vessant íntim de la sexualitat irromp a l’espai del plaer públic, o més ben dit, de l’erotisme construït per diversos mecanismes de comerç i control ideològics, religiosos, culturals.
L'artista i creadora de l'exposició i el curtmetratge Las Muertes Chiquitas, Mireia Sallarès.
Fotografia d'uni part de l'exposició Las Muertes Chiquitas de l'artista catalana Mireia Sallarès.
TIME ON QUAALUDES AND RED WINE
Aquesta segona exposició que vam observar de l'artista catalana Anna Galí, exposada des del 15 d’octubre al 1 de novembre de 2020 al festival panormaic situat a Roca Umbert, Granollers, tracte sobre el després de la mort del seu fill de 18 anys, al 2017, per una sobredosis i que gràcies a la nova herència digital, descobreix en els seus dispositius i les seves xarxes socials una part d’ell que s’amagava sota la seva aparença de normalitat excepcional: una persona turmentada que va buscar en el consum de drogues una via d’escapament a la seva incomoditat al món, i que va compartir aquesta part més íntima i secreta a través de xarxes socials i internet.
Aquest projecte aborda, mitjançant diferents fonts i llenguatges (arxiu familiar, apropiació d’imatges I textos, documents personals, imatges de creació pròpia…) temes com la dualitat entre la identitat que mostrem als nostres éssers més propers i la que mostrem en el món virtual o digital, les relacions familiars, la formació de la personalitat en l’adolescència, les addiccions, la mort o el dol. Per la mateixa autora i mare, aqeust projecte ha sigut i encara és una part fonamental del seu procés de dol i reconciliació amb ell, però també una manera de donar-li veu i deixar que ell mateix expliqui una història en què, en molts aspectes, es poden veure reflectits els joves de la seva generació.”
Exposició Time on Quaaludes and Red Wine, de l'artista Anna Galí i situada a Roca Umbert.
L'artista Anna Galí creadora de l'exposició Time on Quaaludes and Red Wine del festival panoramic.
FESTIVAL PANORAMIC MUSEU DE GRANOLLERS 2020
El passat dilluns dia 2 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat artístic de l'Institut Celestí Bellera vam realitzar una sortida a l Museu de Granollers situat a Granollers, a on vam poder observar i gaudir de dues exposicions del Festival Panoramic d'aquest mateix any 2020.
El Panoràmic, organitzat per Grisart (Escola Internacional de Fotografia), és una iniciativa d’Albert Gusi i Fidel Balaguer, que compta amb la col·laboració de Joan Fontcuberta i Laia Casanova, així com el compromís de l’Ajuntament de Granollers i Roca Umbert. La seva finalitat és visibilitzar la creació de les noves generacions que treballen entorn del cinema i la fotografia a través de l'emblemàtic espai de Roca Umbert. Aquesta quarta edició tracta sobre l'extimitat, com d'una cosa secreta pasa a ser personal i finalment esdevé a ser publica i viceversa.
El Museu de Granollers, és un edifici i espai d'art o cultura a on el patrimoni i el públic es relacionen a través de l'art.
OBJECTES PERSONALS
A partir d’una vintena d’escultures a mida natural, l’autor Efraïm Rodriguez, ens convida a transitar per un bosc personal de figures construïdes a partir de fragments, de parts que, unides, creen noves identitats i que alhora posen de manifest la sensació que els humans «no som éssers sencers».
Són escultures creades a partir de fragments, de peces unides, fent referència a que els humans no som éssers sencers. Aquest fragments són de materials com la fusta, i en aquesta diferents tipus com: el xiprer, faig, cedre, la noguera i el suro. També utilitza materials industrials, de manera que els simbolitza depenen de la intensitat dels instants i reivindica amb aquests la infantesa i la part salvatge de l'ésser humà.
El seu procés de creació es basa a partir de l'escultura figurativa i antiidealista.
No busca que la seva escultura tingui un significat evident, sinó que tingui la capacitat d'explicar relats de ficció.
L'artista de l'exposició Objectes Personals, Efraïm Rodríguez
SENSE INTIMITAT
La proposta expositiva, ideada per Andres Hispano, consisteix en reunir fotollibres, fotografies i fotogrames de pel·lícules (tant en format imprès com en pantalla) d’aquestes persones a través del cinema i la fotografia tant documental com de ficció. Es tracta de persones alienes al luxe de la intimitat, amb vides travessades per l’ull i el judici de tothom: metges, clients i transeünts en general. Les persones alienes a la intimitat, desposseïdes d’una privacitat que, precisament, avui ens sorprèn en la seva dissolució voluntària i tecnificada per part de joves i no tan joves.
Una de les fotografíes de l'exposició Sense Intimitats
El creador de l'exposició Sense Intimista Andrés Hispano