En la primer exposició, la exposició fixa del museu, que vam anar a mirar, haviem de relacionar 3 obres amb parelles, que creiessim, que entre elles, tenien alguna semblança. Jo ho vaig fer amb la meva meravellosa companya i amiga també artistica escènica, Enya Lage. Vam decidir relacionar aquestes tres obres de l'exposicó fixa del Museu de Granollers perquè a les dos ens transmet que el negre és la por que no ens deixa ser nosaltres mateixes i que se'ns emporta la nosatre pròpia esècncia. En el cas de la primera pintura, la de Joan Hernández Pijuan, és i representa l'ansietat al no poder ser tu mateixa i no poder sortir al món i mostrar-te com ets. En el cas de la segona obra, la de Antoni Tòpies, l'estaca i el cercle negre són el cor, representant que la por no ens mata però ens fereix moltíssim i moltes vegades no ens deixa ser com volem ser. I en el cas de l'última obra, la de Joan Rom, és i representa un tsunami de negror, fuscor i por que ens envarga i ens provoca que ens amaguem i el patiment.