ORIGENS DE LA FOTOGRAFIA
El concepte bàsic de fotografia ha estat present des de el segle V amb el filòsof greg Aristòtil. Però no va ser fins que un científic iraquí va desarrotllar un instrument al que anomenem la càmera fosca en el siegle XI, la qual s'utilitzava per copiar amb major precisió la naturaleza mediant el dibuix. Així va començar l'origen de la primera càmera.
No obstant, aquesta primera càmera encara no capturava imatges, més bé les projectava sobre una altra superfície, a on les imatges es veien al revés. Aquest dispositiu nomas permetia veure les imatges en temps real, donas, per guardar-les de forma permanent, els artistes havien de dibuixar la imatge a mà.
No va ser sin fins el segle XVII que la càmera fosca va ser el suficientment perita per ser portable.
La fotografia, tal com la coneixem, va nèixer a França al 1826 quan Joseph Nicéphore Niépce va aconseguir la primera fotografia, “Punt de vista des de la finestra a Le Gras”. Aquesta Imatge es va elaborar sobre una làmina de peltre recuberta de betú diluit en oli de lavanda i es va registrar després de 8 hores d'exposició.
Els daguerrotips, les plaques d'emulsió i les plaques humides van tenir lloc quasi de forma simultània a mitjans del segle XIX després del descobriment de Niépce. Aquestes tres tècniques seguents van ser les que van donar lloc a l'origen de la fotografia moderna.
