NEOREALISME

(Cèlia Pujol, Meritxell Rosell, Ainhoa González i Txell Prims).

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

• Context històric i geogràfic:

- Italia, segona guera mundial, governada per feiximse, 

- Benito mussolini. No liberal, reprimida, no novetats, 

- Final guerra mundial, runa econonicca  social.

• Context artístic: delimitar lliberatat arts. Només es podia parlar del feixisme. Després de la caiguda del feixisme (1943), Leo Longanesi va ser la primera figura antifeixista, entrevistador. Va filmar la realitat d’aquella època, pobressa. Apareix neorealisme, filmar com eren els pobles i cciutats talianes, la realitat en aquella època. 

• Context sociocultural: proximitat entre director i el pobles, especctadors. Això va formar compromís ètic i moral. El Neorealisme va influenciar a altres com a l’espanyol.  

• Els directors parlaven d’una realitat, de la realitat del país. Compromís ètic. 

- Influència al cinema espanyol. 

• Influència musical: s’allunyava de l’estil històric  i musical del cinema feixista. Wagner, musica històrica posen. Menys importància a la música. però seguian posant i fent música a i per les pel·lícules. 

• Característiques del corrent:

- Ruptura amb els cinema  anterior, llenguatge d’abans, d’EUA, i fieixsta.

- Tenen creencia de que a través del cinema es poden canviar les coses.

- Tenien una estetica documental, maxima objectivitat. NO ediat molt les coses, tal com som.

- Improvisació, destaca.

- Pressupostos molt baixos. Volen apropar el cinema al poble, la gent de classe baixa.

- Coexisteixen dues  posicions ètiques, del marxisme, més política, , i el catolicisme.

- Donen importància a les emocions que a els plantejaments  ideològics. 

• Narració:

- S’oposen a els arguments del cinema postguerra

- Trenquen cinema anterior

- Gio estricte no.

- No finals feliços

• Técnica: 

- No disseny producció.

- Escena: escenaris naturals localitzacions reals.

- So en doblatge.

- Camera es roda en mà

- Actors som aficionats no professionals

- No s’elabora molt els personatges.

 

• Pel·lícules: 

- Ladri di biciclette, 1948, Vittorio de Sica. 

- La Strada, 1954, Federico Fellini.

- Riso amaro, 1949, Giuseppe de Santis.

 

- Anthony Quinn, actor famós mexicà.

- Victorio Gassman, actor famós talià.

.

• Models i Influències:

- Des de que mussolini va marxar i va acabar el seu regnat. Va canviar tot. Mussolini prohibia cinema estranger, només comèdia i final feliç amb el Mussolini ni violencia ni miseria. Aquest estil ho va canviar tot. Van intentar buscar models d’altres  èpoques, però no. Tot de nou! Gravar cinema sense molts diners tampoc tenien recursos. Narraven successos sense filtres ni censuras. Cinema més personal cada cop més.

• Música:

-Nino Rota, compositor