INTRODUCCIÓ AL CÒMIC
ACTIVITAT PRÈVIA
1. Definició del mitjà i trets distintius.
El còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar, però difícil de crear.
Algunes caraterístiques que té són les següents:
-
En la seva narrativa marca els temps: present, passat i futur, a través de les sedes vinyetes. Utiliza també per marcar el ritme temporal el flash-back i el flash- forward.
-
Utiliza llenguatge verb-icònic (elements verbals i icònics): utilitza textos de transferència amb una finalitat de rellevar (pas de un temps a un altre) o de anclatge (pas d'un espai a un altre). També utilitza textos diagonals (globús) i onomatopelless
-
Utilitza codis específics: vinyetes, globús, indicacions de moviment i expressions gestuals.
-
És un medi de comunicació massiva.
-
Té una finalitat de distreure, encara que les necessitats socials el facin més bé instructiu, el que significa que busca deixar una ensenyansa.
2. Història del còmic.
-
Els inicis del còmic es troben, a les antigues civilitzacions com Roma o Egipte en parets, murs, columnes, gravats... i fins i tot algunes pintures rupestres. En aquell moment, però, eren dibuixos que representaven accions i que podien arribar a tenir una línia temporal.
-
El còmic, com el coneixem avui en dia, és fruit de molts anys d'experimentació. S'ha extès per tot el món, i cada lloc, depenent de la cultura o la societat, té el seu estil propi. En el 1895 va aparèixer en el diari "New York Jornal", un personatge "The Yellow Kid", que es considera influent del còmic actual. A partir d'aquí, The Yellow Kid va anar afegint diàleg i vinyetes.
-
A Espanya, al 1917, amb la revista infantil "TBO", és quan el còmic té més importància. En el 1921, es publica la revista "Pulgarcito" amb els personatges "Zipi y Zape" i en el 1957 es creen "Mortadelo y Filemon".
3. La vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.
-
En el còmic, cada canvi de pla és una vinyeta nova. Aquestes tenen mida i forma lliure: l'autor pot col·locar-les com ell vulgui. La grandària i forma de les vinyetes pot fer arribar diferents missatges o captar l'atenció del lector cap a una vinyeta en concret.
4. Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.
-
Expressions facials: utilitza expressions facials i figures del cos molt exagerades i teatralitzades per a que el lector pugui entendre els sentiments del personatge.
-
Moviments del cos: utilitza les línies cinètiques i línies que representen el moviment del cos. El moviment és marcat i exagerat.
línies cinètiques
expressions facials
moviment del cos exagerat
5. Els textos i els símbols gràfics.
El còmic és l'únic mitjà d'expressió on els diàlegs dels personatges i del narrador s'expressen junt amb el dibuix. Per fer-ho s'usen bafarades o globus i grans lletres que simulen sons (onomatopeies)...
Diferents tipus d'onomatopeia
Diferents tipus de bafarada
6. El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització.
El muntatge de les vinyetes determina la construcció i el desenvolupament de la narració d'un còmic. Els mètodes emprats per als canvis de vinyetes són molt variats: un canvi de vinyeta pot suposar un canvi de visió, d'espai, d'escala o de temps, i dins d'aquest últim pot ser un avanç o un retroçés, que al seu torn poden ser immediats o mediats.
Un aspecte curiós del muntatge d'un còmic és el denominat raccord, que consisteix a crear una continuïtat fluïda entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment consinuase en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.
