La fotografia humanista és un moviment que té com objetiu principal remarcar la figura del ser humà a las fotografies.

Tracte de capturar moments de la vida de les persones sense fer "hincapié" en ningun accesori que distregui la mirada. En certa mesura aquest moviment està basat en l'humanisme i va sorgir als anys trenta del segle XX. 

 

Es considera a Henri Cartier Bresson, Robert Doisneau i Willy Ronis com els creadors del moviment en l'àmbit del periodisme fotogràfic es poden destacar als membres de l'agència Magnum junt amb autors com W. Eugene Smith. Sense dubte la major rellevancia del moviment es presenta a la fotografia francesa en el periode d'entreguerres i amplia el set àmbit més enllà del fotoperiodisme a la fotografia creativa en general. Paul Almasy, Werner Bischof, Édouard Boubat, Pierre Boucher, Marcel Bovis, Brassaï, Jean-Philippe Charbonnier, Jean Dieuzaide, Pierre Jahan, Izis, Lucien Lorelle i Sabine Weiss son alguns dels representants d'aquest moviment que va inspirar el Grup Le Rectangle.

 

A partir de 1967 Cornell Capa denomina a aquesta unió entre  l'humanisme i el sentiment com Concerned Photography, també coneguda com Fotografia social, organitzant exposicions amb aquest tema en el Centre internacional de Fotografia (ICP). Entre els fotògrafs que han continuat en aquesta línea humanista es troben Sebastiao Salgado, Manuel Rivera-Ortiz i Kim Manresa. Alguns autors com André Rouillé plantegen que la fotografia de reportatge ha evolucionat a finals del segle XX des de l'humanisme al humanitarisme en el que es presenten les fotografies aïllades del seu context humà apareixent les persones com simples víctimes de la societat de consum. 
 

Els representants d'aquest movimen a Espanya incluient a Carlos Pérez Siquier i Gabriel Cualladó, junt amb altres membres del grup fotogràfic AFAL i de l'Escola de Madrid.